Julià no saps quan et trobarem a faltar!
Des de fa uns anys hem tingut la sort de poder compartir amb tu moltes estones i bons moments.
Els dilluns i els dimecres eren els nostres dies.
Arribaves sempre content, amb ganes de fer feina, i aquell somriure murri i aquella olor tant bona. Quan t’ho dèiem et posaves ben vermell. Dones, devies pensar….
La nostra pàgina web està de dol. Qui ens la controlarà ara? Qui la compararà amb les altres pàgines i ens apressarà per actualitzar-la?
Qui ens explicarà i ens informarà de les coses del poble i de les notícies bones i dolentes?
Avui Julià, tristament, tu ets el protagonista de la notícia més dolenta dels últims temps a Argelaguer.
Estem tristos, molt, però contents d’haver compartit amb tu una part del teu camí.
Quina lliçó de vida ens deixes, quina estimació cap a la teva família ens has transmès.
Quan parlaves de l’àvia, dels pares o de la Marta. Sabíem perfectament per la teva cara quan la Marta venia a Argelaguer.
Quines ganes de viure!
L’exemple que ens deixes és per pensar i reflexionar.
Julià, el teu record farà que sempre estiguis entre nosaltres. T’estimem.